Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dijous, 5 de febrer del 2009

Fa temps que et lliguen les cadenes, però has de començar a caminar. La ciutat no para de canviar i sembla que et deixi al marge de tot... i sovint t'adones que tots el teus somnis s'han fet bocins, te'ls desfan i te'ls trepitgen. Fugirem a algun lloc que no surti als mapes, tan li fa si és una aventura arriscada.
Ens desférem del present am una metralleta rovellada,
i al cap vespres ens mirarem als ulls i ens farem un somriure.