Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 3 de febrer del 2009

Cauen llàgrimes dels teus tristos ulls, només una imatge passa per la teva ment. Mai no has demanat la lluna, tant sols el vols a ell. Saps que encara que no vulguis, mai l'oblidaràs.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)