No em puc passar la vida aferrada a una puta piscina. No em puc passar la vida allà tancada i sortir a fora i sentir-me insignificant. M'he passat 13 anys en el mateix lloc, amb la mateixa gent, amb el mateix ambient, amb els mateixos problemes, amb la mateixa merda de cada dia que es va acumulant.
Quan era petita, i mirava una piscina, deia: vaia merda, d'aquí a que arribi a l'altre banda ja m'haure fet gran. Quan tenia 13 o 14 anys: a mi m'agrada nedar, si no m'agrades ja no ho faria. La veritat, és que sempre m'agradarà i no me'n cansaré així com així, necessitària un bon motiu per deixar-ho. Actualment, em sobren motius.
Sento que me aferrat tant a la natació, que només estava per el que hi havia allà dins, i a tot lo de fora no hi donava importància. Però quan surto a fora, no sóc ningú.
Ara alla dins, les coses es comencen a acabar. Les amistats et van fallant, la gent va marxant, ara et miren malament, ara et jutgen sense coneixet, ara et fiques alla on no et toca i ja tens problemes, problemes, problemes, problemes, ara tot són problemes.
De que han servit tants d'anys allà, si l'única cosa que en puc treure són problemes?