Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 31 de juliol del 2009

Nit de finestres mig obertes per acollir un senyal de primavera. Nit de cobrellits que protegeixen i records que deixen dubtes i un regust amarg a la boca. El passat de vegades, fa els coixins incòmodes.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)