Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dissabte, 1 d’agost del 2009
Avui lo que m'ha donat les forces per pujar en aquell esquí han set tots els ànims dels pares, entrenadors, de tots els àmics que ja venien disposats a ajudar-me amb tot el que fes falta, i més coses que no ficaré perquè no es pot confiar amb ningú. ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada