Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 17 d’agost del 2009

És com baixar d'un en un tots els escalons que he pujat al llarg de la meva vida. Com recular en el temps i tornar a reviure tots aquells moments que mai he sabut si m'agradaven o no. Com si et mostresin un per un tots els errors que has comés al llarg de la teva vida. És com... com si... si... com dir-ho? Com si la teva vida se'n tornes a anar a la merda un altre cop.