Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dimecres, 12 d’agost del 2009
Va provar de tornar a trucar a l'Erika i li va sortir la bústia de veu demanant-li que deixés el nom i un missatge. Ho va fer i, en acabat, va apagar el llum i es va ficar al llit. En l'última cosa en què va pensar abans d'adormir-se va ser que a Hedeby correria un gran risc de tornar-se completament guillat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada