Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dijous, 10 de setembre del 2009

És la raó per la qual m'aixeco cada matí i afronto un nou dia. És la raó per la qual aguanto una hora i mitja cada dia a dins d'una puta piscina. És la raó per la qual encara no he tirat la tovallola. És la raó per la qual segueixo vivint.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)