Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies i milions de cops gràcies per fer que aquest concert fos tan gran.
Sense paraules. Impressionant.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)