Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

Tu decideixes qui són els teus àmics, decideixes amb qui anar. Només tu decideixes la teva vida, simplement, viu-la i sigues feliç amb allo que fasis, perquè passi el que passi, tu sempre seràs la tomaqueta de la xarca que vaig conèixer a Colmar. Però sisplau, no siguis així.
Anims(: