Estimada Olga,
Sisi, demà em faig gran, 16... deunidó com passa el temps. Te'n recordes de quan ens vam coneixer? Jaja, com oblidar-ho, no? Ara farà... un 3 o 4 anys, en aquells campionats a Reus. Era l'últim dia a la tarda i tu, l'Ester i l'Elena vau començar una guerra d'aigua, despres vaig venir jo que estava a la parra i mi vaig apuntar. Aquell mateix dia vam marxar cap a casa, i quan em vaig conectar al vespres vaig veure que m'havies agregat. Vam començar a parlar, a parlar i a parlar. Reiem, erem felices. M'enrecordo i me n'enrecordaré sempre que em vas dir que t'arrpenties de no haver-me conegut abans. Això només m'ho podria aver dit una persona com tu, qualsevol altre persona m'hauria jutjat abans, en canvi tu no, tu em vas arribar, i em vas venir amb ganes de conèixem, amb ganes de fer una nova amistat, una amistat important. Qui ho hauria de dir que amb 35 quilometres de distància, algú podria mantenir una amistat tan forta. Qui ho hauria de dir que de s'obte aquest 35 quilometres hagin desaperagut. Qui ho hauria de dir... demà serà el meu aniversari i no rebre un sms teu, i això s'em menjarà. M'enrecordu de l'any passat, vas ser la primera en felicitar-me...
Només demano una altre senyal Olga, només una altre per aquest dia. No demano res de res, a part de lo impossible, a part de que tornis. I com que sé que això és impossible, només demano una senyal. Una puta senyal per saber que aquest dia estaràs al meus costat més que mai. Una senyal per evitar que cada cop que hagi de riure em vinguin ganes de plorar. Una senyal Olga, només una senyal...
T'estimo molt, no ho oblidis.
Gràcies per escoltar-me.


Judit