Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
diumenge, 22 de novembre del 2009
I seguiré amb un somriure. Un d'aquells com els que feia abans, com els que m'ensenyaves tu. Un somriure sincer, de veritat, que s'encomani a l'altre gent. Un somriure que transmeti alegria i felicitat. Un somriure, un putu somriure.
I seguiré amb un somriure. Un d'aquells com els que feia abans, com els que m'ensenyaves tu. Un somriure sincer, de veritat, que s'encomani a l'altre gent. Un somriure que transmeti alegria i felicitat. Un somriure, un putu somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada