Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Judit, si que hi és, hi és en el teu record, sempre hi serà amb tu, sens? Vull que t'animis, agafis aire profundament, el deixis anar i pensis en ella i en el que ella voldria. Aixeca el cap i viu per ella Judit, s'ho mereix més que ningú i tu no li pots fallar.