Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Les notes baixen. Els àmics se'n van. Els amors fracassen. El temps vola. Els somriures són falços. Les persones són horribles. La felicitat m'odía. La vida se m'escapa.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)