Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 30 de novembre del 2009

Encara que el teu nom estigui borrat. Encara que no surti ni al msn, ni al facebook, ni a cap pàgina d'internet. Encara que no em contestis els missatges ni m'agafis el telefon. Encara que aquell dia et vaig veure marxar a dins d'aquella puta caixa i encara que tothom digui que ja no ets aquí, jo sempre et seguiré esperant.
Recorda-ho Olga, no ho oblidis per res del món, sempre estaré aquí.
SEMPRE.