Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Suposu que la vida és així. Un dia t'ensenya tots els seus colors, tots els avantatges, totes les oportunitats, totes les ilusions, tots els somnis, totes les coses que pots fer.... En un dia t'ensenya tot el costat bó de viure. Però en el dia que menys tu esperes, t'ensenyarà tota la part dolenta, la part fosca, i lo pitjor de tot, és que en aquell moment, no sabràs d'on et baixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada