SEMPRE aquí, Olga. Sempre et portaré a dins, no ho dubtis. Sempre seràs aquella amiga que va sortir quan tot estava fosc. Que va fer que la meva vida donés 180º graus, sempre seràs aquella nena que quan tot era fosc, sortia de nose on, i amb un somriure, podia fer que tot es tornés de color. Sempre seràs aquella amiga que em va ensenyar que la vida són dos dies, i que si no la disfrutes, quin sentit té viure-la? Sempre seràs aquella amiga que li podia explicar tot el que em passava pel cap en qualsevol moment, i tu sempre m'ajudaves i m'aconsellaves, i quan no, sempre, sempre m'escoltaves. Olga, has deixat molta tristesa anan-te'n, però en el fons de tots els cors que has abandonat, ens has deixat un gran somriure i una gran lliçó, i ara tot són plors, llàgrimes, impotència.. però a la llarga, sé que seré capaç de recordar-te amb un gran somriure, un d'aquells que tu em vas ensenyar, d'aquells de veritat com els que em feies tu sempre, d'aquells sincers que ja no se'n troben...
Gràcies per compartir part de la teva curta vida amb mi. Gràcies per deixar-mi entrar tan fàcilment i gràcies per fer-te estimar d'aquesta manera tan especial. Gràcies per tot el que has arribat a fer per mi, i gràcies per tot el que has deixat.
Jo sé que no has marxat. Jo sé que tot això no ha passat i sé que tu segueixes estàn al meu costat. Jo sé que no has abandonat aquest món, simplement, perquè no me'n puc fer a l'ideea de que ja no hi siguis. Sé que segueixes rondant per algun lloc en aquest planeta fasigós, i sé que ens tornarem a trobar algun dia.
No puc escriure més.
SEMPRE AQUÍ, OLGA.
SEMPRE A DINS.
Gràcies i a reveure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada