Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 7 de novembre del 2009

Per mi vas arribar a ser com una germana. Quan tothom em girava l'esquena, tu sempre eres alla, SEMPRE. Una persona com tu és insubstituïble, i ho saps. I sé que ara mateix m'estàs veient, i estàs veient com estic escrivint aquest text, sé que estàs veient que estic feta una merda per culpa teva, i sé que et sens impotent perquè no hi pots fer res, impotent de la mateixa manera que mi sento jo i tothom per no poder fer res perquè tornis.

I de la mateixa manera que sé que has marxat, també se que no ho has fet. Perquè sé que estàs aquí! Sé que estàs al meu costat i que jo estic al teu! Sé que no has marxat i que sempre seguiràs aquí, sempre! Perquè una dia em vas dir que lluitariem per un sempre juntes, i així ho farem, oi que sí? Perquè no em penso separar de tu mai, Olga, mai! Em sens? MAI! Jo sé que aquell cullons d'accident no ha passat mai, i sé que tu no has estat mai ingressada, jo sé que a la pròxima competició et tornaré a veure allà, mirant-me amb un dels teus somriures. Sé que hi seràs. T'estimo Olga.