Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Tan sols, potser, simplement estàs així perquè tot just avui, després de dos setmanes i un dia, t'has adonat de que no tornarà mai més i de que aquell 6 de novembre, es va morir.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)