Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Ni ell ha pogut fer res. M'imaginava el que passava a cada situació, m'imaginava com aniria tot si tu haguessis estat allà amb mi, al meu costat. M'imaginava cada cop que em venies a parlar; m'imaginava que quan sortia de nedar tu em deies algo cridant; m'imaginava la cambra de sortida parlant amb tu de tonteries i riguent; m'imaginava l'hora de dinar, estirada al teu costat; m'imaginava tantes coses al teu costat Olga. Que amb el sol fet d'imaginar-me-les, m'enfonsava en veure que només et podia imaginar.