Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 11 de desembre del 2009

Després de 6 mesos i 11 dies he tornat a veure aquella xispa, aquella espurna, aquella màgia a la seva mirada. Després de 6 mesos i 11 dies els seus ulls han torant a brillar.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)