Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dijous, 10 de desembre del 2009
Jo volia disfrutar de la tardor. Volia veure cada fulla, una per una com queia lentament, les volia trepitjar i sentir aquells cruixits tan relaxants, volia estirar-me al mig d'un prat i tancar els ulls, volia fer fotos a cada paisatge i enganxar-les a la paret de l'habitació, volia agafar la bicicleta i anar a fer un tomb amb els guants, el gorro i la bufanda, escoltant música mentres pedalo, volia anar a caçar bolets i cantar al mig de la muntanya, volia posar-me sota la pluja freda en un dia de tramuntana i quedar empapada, volia veure la posta de sol cada tarda a dalt d'un arbre, volia... volia fer tantes coses. Però desde que no hi ets, la tardor ha perdut tota la màgia i s'ha mort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada