Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 19 de gener del 2010

És una sensació tan gratificant... És com si m'injectessin tranquilitzant en vena. Aquesta cançó...
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)