Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 18 de gener del 2010

Perquè ho compliquem tan? No fa falta parlar per entendren's, tu i jo, de tota la vida, ens hem entès amb mirades.
Agafa'm de la mà, corre! No tu pensis massa.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)