Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 2 de gener del 2010

Són petits detalls, petites merdes de cada dia, petites o grans cagades que has comés al llarg de la teva vida, desgràcies inesperades que passen sense saber el perquè (...) que et fan madurar, que et fan creixer encara que no ho volguis. Que sense adonar-te'n deixes endarrere una vida i en comences una altre, oblidan-te del que eres, de com eres i de qui eres.