Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 2 de gener del 2010

Punt i apart.
Deixe-m'ho amb un "sóc rara" i així tot és més fàcil. Si m'entens bé, i sino, també.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)