Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 2 de gener del 2010


Si, suposu que volia toca el cel. O simplement, et volia tenir més a prop. Només per sentir-te al meu costat, només per abraçar-te i saber que estàs bé, només per saber que penses amb mi cada dia i que no m'has oblidat, només per veuret un altre cop, tot i que no ho podria suportar. Només per agafar-te la mà i demanar-te que et quedessis amb mi, que els nostres plans de futur es compliran, que tornaré a tenir forces per nedar, que tot tornarà a ser com abans.

[...]