Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 6 de febrer del 2010

I despres de 3 mesos, m'he atrevit a escoltar la teva cançó per primer cop desde que vas marxar. Escolto la lletra i ho relaciono tot, però tot i així, segueixo sense entendre res. Segueixo sense entendre perquè ja no ets aquí al meu costat, i després de 3 mesos, encara segueixo pensant que algun dia d'aquests et trobaré per el carrer, que continues vivint a Olot, que tens el meu peluche al prestatge de la teva habitació, que algun dia d'aquests em trucaràs, que vindràs a Banyoles per setmana santa, que només ens separen 35 quilometres...
T'estimo Olga. T'estimo molt.