Avancem a base d'osties, a base de cops contra la paret. I per més forta i dolorosa que pugui ser la patacada, deixem passar el temps, ens fem mal.. i despres hi tornem. Ens trobem a faltar i fem una passa endavant, però després no veiem la paret i hi tornem a xocar. I així successivament... Tota la vida hem fet el mateix, i per més cops que xoquem no n'aprenem, sino que agafem més envransida per avançar més ràpid fins que xoquem un altre cop contra la puta paret.