Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 27 d’abril del 2010

Sempre tan inoportuna, quan més et necessito, més estàs al meu costat. Sé que no em fallaràs mai.
LA FUGA
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)