Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 14 d’abril del 2010

Vaig mirar de controlar-me, de raonar. Què és el pitjor que pot passar? Em vaig estremir. No era la pregunta adequada i m'estava costant repirar amb normalitat. D'acord, vaig tornar a pensar, què és el pitjor que puc suportar?
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)