Estimada Olga,
Passa el temps i tu no hi ets. Et busco cada dia a cada lloc, però no et trobo, no has deixat rastre... Només has deixat una petjada al meu cor i al de molta gent. Una petjada que per més que passi el temps, no s'esborrarà. Només et vull dir que jo continuaré buscant, que continuaré amb els sentits ben desperts per si algun dia et veig caminant per el carrer amb el teu somriure, per si sento la teva veu en algun racó d'aquest món... No. No penso parar fins que et trobi.
Gràcies a tu i altres persones, he aprés a somriure. Gràcies a tu, només a tu, que m'has fet adonar que la vida s'acaba, i que l'has d'aprofitar, has de fer coses que no hagis fet mai, coses que mai faries. Has de fer bogeries, sino, res té sentit. Gràcies a tu, he aprés a viure i no ha sobreviure. Gràcies a tu Olga, només a tu, he aprés a estimar aquesta vida. Perquè són de les patacades fortes, les que et deixen inconcient a terra, de les que se n'apren més, de les que et marquen més a la vida, i fan que el teu cervell fagi un gir de 360º. Aquelles que et fan deixar l'infància i l'inoscència, i et fan madurar i veure la realitat amb uns altres ulls.
Saps què, Olga? Jo abans no somreia mai. I si ho feia, no ho sentia com ho sento ara. Ara quan somric, sento que algo de dins meu cobra vida, algo s'encen i em fa pessigolles a l'estòmag, i em fa sentir bé, molt bé. Ara aprecio les petites coses de la vida, ja sigui anar a passejar en Runi, anar a fer un tomb amb bicicleta, quedar amb un àmic o amiga, viure la tardor, tenir una familia que t'estima, veure les flors de la primavera, sentir una abraçada d'un company, veure somriure del teu millor àmic, el sol de l'estiu, la vida... Aprecio a la vida Olga, m'agrada viure, i això no m'havia passat mai abans. I encara que no estiguis al meu costat físicament, sé que hi estàs d'alguna altre forma, i sé que m'estàs apoiant amb tot i m'estàs donant les teves forces i els teus ànims. Sé que vius amb mi, i que no em deixaràs sola.
T'estimo tan, petita, però tan...
Et dec la vida.