Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
diumenge, 16 de maig del 2010
Guarda el meu collaret. Porta'l sempre amb tu. Passi el que passi no te'l treguis mai. Et donarà forces. Si te'l vaig donar, va ser per algo... va ser perquè m'importes molt més del que et penses. Gràcies. Sé que m'entens, sé que estàs amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada