Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 17 de maig del 2010

No sé perquè ho he fet, no sé per què m’he divertit fent-ho i no sé per què ho tornaré a fer.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)