Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 14 de juny del 2010

Entre poc i massa, no creus?
Gràcies mama. T'ho podries haver estalviat, no m'entendràs mai. Només són records, a vegades dolorosos, i d'altres vegades bonics. Si els vull tenir a la meva habitació és cosa meva. Meva i de ningú més. No saps el que se sent. No ho sabràs mai...