Entre poc i massa, no creus?
Gràcies mama. T'ho podries haver estalviat, no m'entendràs mai. Només són records, a vegades dolorosos, i d'altres vegades bonics. Si els vull tenir a la meva habitació és cosa meva. Meva i de ningú més. No saps el que se sent. No ho sabràs mai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada