Tens por, veritat? Por de sentir la distància, por de trobar-ho a faltar després de tot, por de voler quedarte més dies, por de que passi algo i voler-ho repetir, por de sentir algo que abans ho havies sentit, por de sentir algo més que amistat. I per tot això creas una muralla. Que sembla forta, ressisten. Però que quan veu el teu somriure, els rajols cauen de mica en mica, fins que s'obra una esquerda. I després, és quan sens allò al cor, aquella escalfor. I després, viuràs amb la por de no sentir mai més aquells braços al teu voltant, de no veure més aquell somriure, de no tornar a tenir la seva ma quan caus. Viuràs amb la por de perdre aquella amistat, o el que sigui. I jo, jo no vull viure amb por. Tinc 16 anys. No vull viure els 16 anys amb la por de perdre-ho tot.
Però alguna cosa em diu que segueixi...