No és fàcil ser feble.
L'èsser humà no pensa. Pot tenir milions de neurones, però a l'hora de la veritat no en fa servir ni una. Si hi ha una piscina sense aigua, s'hi llençarà de caps sense pensar-s'ho dues vegades. Sense adonar-se'n de que es pot fer molt de mal. Es tira al vuit, només per buscar la felicitat d'aquell precís instant, per absorvir aquell moment, per ser feliç. Però no sap que la felicitat només dura al moment de la caiguda. Tampoc sap que després es farà mal, que caurà, que patirà, que plorarà... un altre cop. I llavors, només quedaràn els records. Tan bonics i tan destructius alhora.