I el meu cap no para de donar voltes. Tans de moments... tans de records... són com espases que sem claven a l'esquena i no em deixen dormir.
Crido però ningú em sent. Crido que no puc més, que no ho aguanto més. Que et trobo a falta més que res. Que et necessito... que has marxat, i encara no sé perquè. Et necessito Olga... no puc més!!!!