Inspira, expira, inspira, expira.. Relaxa el cos, les tensions, la ràbia, l'impotència... deixa-ho anar tot. Ara aquí. Crida, un altre cop, i un altre, i un altre. Tranquila, no despertaràs a ningú, ningú et sentirà. Crida fort, treu-ho tot. Deixa anar tot lo sents per dintre. És igual si tremoles o si et fa mal el pit. Ningú et vindrà a socorrer. Crida. Les ganes que tens de tornar-la a veure, de tornar-la a abraçar, de tornar a sentir la seva veu... crida-ho! Tots els plans que teniu preparats, l'alberg de casa teva on l'aculliries uns quants dies, l'estada a Olot, els campionats de Sabadell... crida-ho!!! Les mil-i-una fotos pendents que li devies i que mai et volies fer... crida-hoo!!! Les seves expressions tan pròpies d'ella que et feien riure d'aquella manera tan especial... crida-ho! Granollers, on tothom et va deixar SOLA, les amigues que consideraves tan amigues et van deixar completament sola, i allà només hi era ella, ella i prou al meu costat, abraçant-me... crida-ho!!!!! Aquell somriure... aquell somriure que no veuré mai més... CRIDA-HO!!!! L'album, el putu album que no vols ni veure perquè no pots. Perque no el pots tocar ni obrir... crida-ho!!! Tot fora! La seva veu, la seva veu de pitu que cridava i tenies la sensació de que et perforava el timpà, i si li deies, encara cridava més i llavors reia, reia i reia... Aquells missatges estúpids, a les tantes de la nit, que no tenien cap mena de sentit però que et feien somriure... Aquella vegada que em vas trucar a les 8 del matí per felicitar a la meva mare, que ni jo m'enrecordava de que era el seu aniversari... Aquell dia que em va dir que no ho confies tot a la mateixa persona, perque t'acabaria fallant, tal i com em va passar i llavors tot se n'aniria en orris... Quan no sabia que fer i no tenia ningú, absolutament ningú a qui explicar-li les meves coses i els meus problemes, sense demanar-li, ella era allà... Aquell Raúl Ramos a Olot, on no ens vam separar més d'un metre en tot el rato, fent verticals i pallassades allà a l'herba... Aquell campionat de Catalunya a Reus, l'últim dia, a la font. El nostre primer somriure compartit, les nostres primeres paraules... La mateixa nit, parlant al msn, t'arrepenties de no haver-me conegut abans. No em va jutjar per res... Aquelles competicions, on estaves de mala llet perque no t'havia sortit bé la prova, on no volies parlar amb ningú, i ella ho sabia. Venia allà, i t'atabalava fins que tu explotaves. Llavors, ens miravem, i les dos ens posavem a riure com bojes... El full amb les fotos de totes que em vas regalar un dia perquè sí, on a sota de tot hi deia "per un sempre juntes"... El dia que vas venir a Banyoles d'improvist, a casa meva, a la piscina fent fotos imbèciles amb el matalàs. Allà vam fer tots els plans del futur alberg... El dia que em vas venir a campionats amb una ampolla de camamilla per aclarirte el cabell, tot rient, com sempre... El dia que em vas trobar plorant i no em vas preguntar que em passava, simplement em vas abraçar i em vas treure a fora de l'habitació a correr per els passadisos fent soroll, rient... Sempre rient... Crida-ho, crida-ho, crida-ho!!!! CRIDA-HO TOT!