Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 27 d’agost del 2010

I el món set cau a sobre. I no tens força per aguantar-lo.
Tocat i enfonsat.
Publicat per a

1 comentari:

Elena ha dit...

Un cop tocat i enfonsat, és quan surten les forces per tornar a veure el camí, un camí que fem tots, a diferent manera...

NOmés pensa que damunt dels núvols hi ha el sol!

Una abraçada

28 d’agost del 2010, a les 18:55

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)