Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 29 d’agost del 2010

I et vols allunyar d'aquesta ciutat, de totes les persones que hi ha i les seves mascares, de totes les mentides que t'envolten... Però no pots. Les arrels et mantenen aquí.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)