Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 3 d’agost del 2010

I vols dir prou, que s'ha acabat. Que aquella amistat ja no hi és, que ja no sents res. Creas una barrera, una muralla, per ser més forta, més dura. Per aguantar-ho tot sense tenir-ho que explicar-li. Però la muralla sempre cau, i li acabes explicant la teva vida, com si fos una desconeguda a qui no t'importa el seu judici. Perquè és això en el que s'ha convertit, en una desconeguda. I després et dirà que està a aquí per tot, que si mai necessites res hi serà, que per ella ets molt important, bla bla bla.
Perquè dius mentides? A mi ja no em necessites per a res. S'ha acabat.