Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 3 d’agost del 2010

No et va dir mai que sí, tampoc et va dir que no.
Saps que sempre et quedaràs amb el dubte de saber-ho...
i això, a poc a poc, se't menjarà per dintre.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)