Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 3 d’agost del 2010

Ja n'hi ha prou d'embrutar als altres amb la teva merda. Ets feble? Doncs apren a ser forta.
Et penses que els importa la teva història? Et penses que t'entendran? Per tu, per tu i ningú més. Les llàgrimes són teves i prou, ningú es mereix veure-les. S'ha acabat.