Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 6 de setembre del 2010

10 mesos, i encara estic aquí, aguantant-ho tot, intentant no venir-me avall encara que és inevitable. Però avui estic aquí, t'he escrit a l'album, i em sento orgullosa d'aver-ho fet i de formar part d'aquest record. I estic aquí, sola sí, però segueixo aquí. Endavant.
I ningú m'aturarà.