Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 11 de setembre del 2010

El mateix lloc, el mateix moment, les mateixes barraques, el mateix escenari. Només faltaves tu i la teva veu, les teves abraçades i els teus crits, els teus riures i les teves òsties... No perdré mai l'esperança.
T'estimo molt petita. Molt.
Endavant. Sempre endavant.