El mateix lloc, el mateix moment, les mateixes barraques, el mateix escenari. Només faltaves tu i la teva veu, les teves abraçades i els teus crits, els teus riures i les teves òsties... No perdré mai l'esperança.
T'estimo molt petita. Molt.
Endavant. Sempre endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada