Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Fugint del que no entens, fugint d'aquest present, pensar en aquells anhels, és l'única forma que tens de continuar.