Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 6 de setembre del 2010

Pam. Un ànec a l'alba i un tret de fusell. Un vidre esmerilat i una pedrada inesperada. Un nen amb bicicleta que cau amb les mans per davant i se les pela. Dolor.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)