Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Seria tot tan fàcil si fossis aquí. Seria tot tan fàcil agafar el mòbil, marcar el teu número, i passar-me hores parlant amb tu. Seria tot tan fàcil agafar la teisa un dia qualsevol per venir-te a veure. Seria tot tan fàcil si pogues explicar-t'ho tot sense embuts, com feiem sempre. Seria tot tan fàcil poder riure al teu costat. Els somriures ja no s'encomanen... Seria tot tan fàcil si no hagués passat res; si fossis aquí, al meu costat, donant-me la mà i menjant-nos el món. Juntes, sempre.
T'estimo tan...