Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Espero que la teva amiga hagues tingut bons recursos. Però morir-se jove nena és una putada...
Una àmiga meva tenia una colla, i un dels nois que tenia 17 anys es va morir amb un accident de moto. Desde llavors, han passat 40 anys, i cada any es segueixen trobant al mateix dia per recordar-lo i per estar junts. Perquè passaràn 15 o 20 anys, els que siguin, i aquesta persona cada dia ens anirà portan el fruit i la maduresa. I el record que ens deixa, no es pot esborrar.